Tenia los ojos negros y los labios carnosos. Tenia los ojos negros y una sonrisa que asomaba tímida que parecia querer esconder.

La expresividad de sus ojos eran suficientes para adivinar si cantaba al amor, a la alegria, a la tristeza o al desengaño.

Tenia los ojos negros y la voz grave, profunda, a veces rota. Nos regaló pedazos de su vida en forma de canciones, de gestos, de palabras... para que jamás olvidemos como se apasionaba, como transmitia sus emociones. Como sin querer llegó tan hondo, como sin querer se le recuerda cada dia, como sin querer hizo de la música la vida de otras personas, como sin querer se fue.

Enrique cerró los ojos mientras rasgaba uno de aquellos acordes no inventados. Enrique tenia los ojos negros y una guitarra en las manos.

31 de gener de 2008. 21:00 hores. Teatre Principal de Palma de Mallorca.

Presentació del nou disc d´Antònia Font “Coser i cantar”. Un recopilatori dels seus éxits acompanyats amb una orquestra de corda. L´orquestra de Bratislava.

Van obrir amb una hora d´antelació i allà que estavem nosaltres, a les vuit, just a n´es moment que obriren varem arribar, varem preparar ses entrades i cap allà dins vam anar. Un concert al teatre principal sempre es un goig, un esdeveniment únic, senyorial, acollidor.

Fins passades i mitja no es va omplir tota la sala, pero ho va fer, tot el principal estibat de gent. Esperavem ansiosos la sortida del AF i no es van fer esperar gens, només passaven tres minuts de les nou quan van fer aparició.

Anaven vestits de forma informal i es van lluir a cada un dels temes que van tocar, sense decebre. M´agradaren igual que sempre, no, crec que més, m´estim més un concert tranquil, ben asseguda que haver d´estar botant tot es temps perque tothom es més alt i no consegueixes veure-hi bé. Aixi em quedo amb aquest concert íntim dels AF, un concert ple d´energia i de molt bona salut musical que segueixen tenguent aquesta gent.

Em quedaré amb un parell de moments:

La magistral actuació d´ “Astronauta rimador”, fins ara crec que es de les millors que fan darrerament, creixen enormement com a músics.

I també em quedo amb el final, amb que no varen deixar de tocar “Viure sense tu”, sempre m´emociona sentirla, quan cantaren aquesta ja feia estona que ens haviem possat drets per gaudir del concert desde una altra perspectiva encara que només fossin uns minuts.

Gràcies als Antònia Font, per fer d´un concert seu una estona inolvidable. Sempre, un plaer.